Imaginar la ciutat és el primer pas per transformar-la.

Imaginar-la segura, visible, diversa.
Imaginar-la habitada d’una altra manera, amb nous ritmes i altres recorreguts.
Aquesta exposició proposa mirar el futur des d’aquí: des d’una ciutat encara per construir.
Perquè quan la imaginem, la ciutat també canvia.

A través de fotografies i eines d’intel·ligència artificial, deixo volar la imaginació per desplaçar subtilment la realitat. Parteixo de la ciutat existent i la transformo amb gestos mínims però significatius, construint escenaris de realisme màgic. Espais quotidians que es tornen possibles d’una altra manera: més habitables, més cuidats, més compartits.

També hi ha espai per a la crítica de la ciutat que hem construït: recorreguts que expulsen o espais que no acullen. La ciutat imaginada assenyala aquestes absències i evidencia que l’espai urbà no és neutral, sinó el resultat de decisions. Reimaginar-lo es converteix així en una manera de qüestionar-lo i d’obrir altres futurs possibles.